Pasifae and the Mediterranean

11.3.13

Pasifae, a catalan balcony overlooking the Mediterranean.


Escultura del vilanoví Òscar Estruga, realitzada amb coure,que es troba a la Platja d'Adarró, al final del Passeig de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú.

En la mitologia grega, Pasífae ('la que brilla per a tots') era la filla d'Helios i la nimfa Creta. Germana de Circe, va ser criada com una princesa a Colquis, i donada en matrimoni al rei Minos de Creta.


Minos, qui sacrificava anualment al déu Posidó el millor toro que posseïa, va deixar de fer-ho un any i va sacrificar en canvi el que el seguia en excel · lència. I Posidó, per venjar-se de l'afront que li havia fet Minos, va fer que Pasífae s'enamorés del toro blanc que s'havia deslliurat del sacrifici.



Ella va confiar la seva passió zoofílica a Dèdal, el famós artífex atenès que vivia desterrat a Cnosos delectant a Minos i a la seva família amb les nines de fusta animades que construïa per a ells. Dèdal va prometre ajudar-la i va construir una vaca de fusta buida que va cobrir amb un cuir de vaca. Li va posar rodes ocultes sota les peülles i la va portar a la praderia de les rodalies de Gortina on el toro pasturava sota les alzines entre les vaques de Minos.



Després d'ensenyar a Pasífae com s'obria la portella corredissa situada a la part posterior de la vaca, i d'ajudar-la a entrar amb les cames ficades en les cambres del darrere, es va retirar discretament. El toro blanc no va trigar a apropar-se i muntar a la vaca de fusta, de manera que Pasífae va veure satisfet el seu desig i al seu temps va donar a llum al Minotaure, criatura amb cap i cua de bou i cos humà.







Webgrafia:

Publicacions relacionades

0 comentaris