Guerra Mundial Z

2.8.13

L’apocalipsi zombie anèmic

Després de la crepuscular Warm Bodies (Memorias de un zombie adolescente) i a l’espera de la 4a temporada de la sèrie The Walking Dead, ens arriba al cinema la última producció d’aquest gènere: World War Z.

Guerra Mundial Z és la versió cinematogràfica de la novel·la de Max Brooks. Ens presenta l’inici d’una pandèmia mundial de morts vivents i la cursa a contra-rellotge d’un investigador de la ONU per descobrir-ne l’origen i com plantar-hi cara.

El film s’inicia amb la incertesa dels equips d’emergències anant de bòlit, i el caos provocat per masses de gent fugint de la por a l’amenaça desconeguda. Centrats en el protagonista i la seva família, aquesta primera part, a l’estil de I am legend, es basa en com l’heroi posa a lloc segur la seva dona i els fills per poder fer front a l’atac d’infectats com a únic capacitat mundial per fer-ho.
A partir d’aquí viatja per tot el món per localitzar el primer infectat. Bé, tècnicament només passa per tres escenaris diferents (Corea del Sud, Palestina i Gales) però s’agraeix que en una pel·lícula apocalíptica no apareguin sempre les mateixes ciutats destruïdes: París, London, New York…
I finalitza amb una prorroga patillera vers aquest “virus Z” que augura una segona part.

La trama transcorre a ritme frenètic aturant-se de tant en tant per detallar minuciosament algun quadre i així poder seguir amb el salt espaciotemporal cap a nous escenaris. Això provoca que algunes escenes semblin incompletes, o et quedis amb el regust de boca d’una possible millor recreació. D’aquesta manera la fugida de Philadelphia, per exemple, amb salts que et fan deduir la finalització de l’escena anterior, és com quan el cambrer et retira el plat sense haver-hi pogut sucar el pa. I et quedes com al final del 2n capítol de la 1a temporada de The Walking Dead: “Ah, i ja està?”

Però… anem al gra: Pel·lícula de zombies? A veure, una film de “Morts vivents” sense sang seria com una pel·lícula de vampirs que, en comptes de torrar-se a la llum del dia, reflectissin el Sol. És el preu que Marc Forster ha hagut de pagar per poder-ne baixar l’edat de classificació, donant la sensació d’escenes eliminades típiques d’altres èpoques. Haurem de pujar a Perpignan per veure-la sencera?
El zombies són infectats amb un procés de transformació igual al de 28 Days Later (mateix temps de desenvolupament del virus al cos i mateixos espasmes nerviosos) i amb una agressivitat semblant al dels infectats de I am legend. Per sort amb menys força física.
Però finalment, més que una altre pel·lícula d’infectats, sembla més la segona part de The Happening (El Incidente a Espanya) amb un nou intent de Gaia per acabar amb la sobrepoblació humana i la seva extinció de recursos naturals.

El desenvolupament de la pel·lícula i les diferents parts estan ben definides, i el ritme Allegro-Presto que s’olora a tot el film culmina amb un Adagio per poder-lo tancar amb certa serietat.
Cal destacar les fantàstiques escenes d’acció, i efectes especials, amb rierades de zombies engolint ciutats i la pira putrefacta de falcons a Jerusalem, mescla d’All The Lovers (de Kylie Minogue) i l’anunci d’Human Mountain de Play Station 2.


Versions anteriors de tsunamis d'infectats:





Crítica publicada a Cultura Penedès

Publicacions relacionades

0 comentaris