Els insults en català

8.11.13

Activitat sobre els "insults homologats" en català del mòdul "Tècniques de Comunicació" dels PQPI d'acidH.

ABUSANANOS: Aprofitar-se en excés d’algú més dèbil.
BANDARRA: Persona sense cap mena d’escrúpols; brètol.
BARBAMEC: Dit del jove pretensiós que homeneja. També és l'home adult que no té pèl a la cara.
BENEIT: Donar, vendre’s, fàcilment, ràpidament, abundosament. Ximple, babau.
BLEDA ASSOLELLADA: El súmmum de la figaflor.
BOCAMOLL: Moll o bla de boca (dit d’un cavall, un mul, etc). Que diu fàcilment allò que caldria callar, que tot ho xerra, bocafluix.
BORDEGÀS: Amic de Bordejar: no ésser de bona llei una persona.
BORINOT: Dit d’algú que mai no calla, que hom te sempre al davant. És un insecte semblant a l’abella, més gros més pelut i de vol rogent.
BRÈTOL: Home sense escrúpol capaç de qualsevol acció (“gamberro”).
CAGABANDÚRRIES: Persona poc valenta que sempre s’està excusant per no donar la cara.
CAGADUBTES: Dit de la persona que difícilment sap deseixir-se de dubtes en haver de resoldre alguna cosa.
CAGANER: Covard, cagacalces, (criatura fins a tres anys aproximadament / figura popular del pessebre).
CALÇASSES: Marit que es deixa governar per la dona / Home excessivament condescendent.
CAMACURT: Que té les cames curtes.
CAP DE SURO: Ésser molt toix.
CAP DE TRONS: Esbojarrat.
CAPSIGRANY: Persona de poc seny, no gens entenimentada (és un moixó -petit ocell- insectívor)
CARALLOT: Que es deixa impressionar/enganyar fàcilment.
CORCÓ: Persona insistent, porfidiosa.
CRÀPULA: Home que viu en la disbauxa.
CUL D’OLLA: Persona que no serveix per res.
CURT DE GAMBALS: Curt de comprensió. Un gambal és la corretja que manté penjat l’estrep a la sella.
DESVERGONYIT: Que parla o obra amb desvergonyiment, que no té vergonya.
DISSORTAT: Desgraciat.
DROPO: Que defuig del treball.
ENXIXAT: Malaltís, que no te salut. Probablement provingui de una corrupció del mot castellà “echizado”.
FATXENDA: Presumpció, el que tot ho fa per fer-se veure.
FIGAFLOR: Bleda: persona no espavilada, mancada de vigor de tremp.
FLEUMA, FLASCA: noia finolis i més aviat tonta, sinònim bastant encertat de “pava”.
GALIFARDEU: Esbirro, algutzir / Home capaç de fer-ne de totes.
GAMARÚS: Persona toixa, aturada o de maneres rústiques. És un tipus d’ocell.
GANÀPIA: Persona adolescent o adulta que fa coses pròpies d’una criatura.
GARREPA: Que va amb un compte excessiu en les despeses, mancat de tota liberalitat.
LLANUT: Ignorant, neci.
LLEPACULS: Forma vulgar de Llepaire: baix adulador.
LLEPAFILS: Exclusivament triat, escrupolós en el menjar.
NAP-BUF: Criatura de poca alçada per l’edat que té.
NYÈBIT: Persona que no té la menor distinció, gens de sentiments elevats.
NYICRIS: Sinonim de llepafils, persona dèbil i sense energia.
PALLÚS: Persona aturada, curta de gambals, “paleto”.
PÀMFIL/A: Com el carallot o la fleuma, però encara més ruc.
PANXACONTENTA: Dit d’una persona satisfeta, que no s’amoïna per res, que busca la vida fàcil.
PASTANAGA: Beneitó, persona de poc seny.
PINXO: El que fa gala d’ésser valent / El qui tracta d’imposar-se per la seva valentia infonent por.
POCA-SOLTA: Persona informal, mancada de bon seny / falta de solta, inconveniència en el capteniment.
POCA-TRAÇA: Persona que no té traça, maldestre.
POCA -VERGONYA: Persona desvergonyida, sense vergonya, brètol.
POLLÓS: Ple de polls.
PÒTOL: Persona que no treballa i viu d’allò que capta, o roba.
PRIMMIRAT: Que mira prim, que és molt mirat en el tracte i en el capteniment.
SAPASTRE: Dit de la persona que fa la feina malament, malfeiner amb qui hom no pot comptar / beneitot, ximplet, curt de gambals.
SARNÓS: Avar, gasiu, mesquí.
SUCÓ: tòtil, curt de gambals (“tarugo”). Literalment, tros de fusta gruixuda, sobint la base d’un tronc (no apareix, però, als diccionaris).
TAFANER: Amic de tafanejar: exercir algú la seva curiositat en coses que no l’importen, en afers d’altri.
TANOCA: Babau curt d’enteniment.
TITELLA: Persona mancada d’energia o voluntat manejable fàcilment pels altres / Persona ridícula, esquifida i petulant.
TOCACAMPANES: Persona que parla sense solta, lleugera d’enteniment o mancada de formalitat.
TÒTIL: Dit d’una persona babau encantada, és també un gripau.
TRINXERAIRE: Adolescent desemparat que va vagabundejant pels carrers.
TROS DE QUÒNIAM: Talòs, beneitot.
XAFARDER: Amic de xafardejar: Fer, més o menys, malèvolament, objecte de conversa allò que hom sap, allò que ha sentit a dir de la vida o fets d’altri.

 

Altres entrades que també us poden interessar: Aula TAS.


Publicacions relacionades

0 comentaris