Ser diferents (Aula TAS)

4.11.13

Activitat sobre la diferència i els prejudicis del mòdul "Entorn Social i Cultural" dels PQPI d'acidH.


L'activitat es basa en el documental "Ser diferents" del programa de TV3 Summa Positiva, i de les frases i reflexions que s'hi expressen.
El documental el podeu trobar aquí,i si necessiteu descarregar-vos el vídeo podeu fer ús d'aquest post.


Treball individual i grupal a partir de les reflexions del documental “Ser diferent” de “Summa Positiva”


Tothom vol ser singular. Tothom vol ser una mica diferent”.(1)
Què vol dir “singular”? Què vol dir “diferent”? Cerqueu la definició al diccionari i apunteu-la.


La majoria de persones necessitem sentir-nos especials com a mínim davant algú o algunes persones: pares, parella, fills, en el treball... (2)
Feu una llista dels moments en que conviviu en grup, i especifiqueu si voleu sentir-vos semblants o diferents que la resta.


Les persones necessitem les diferencies per poder viure. La vida és la manifestació i la fricció entre les coses diferents: si hi ha vent és per les diferències tèrmiques, si hi ha vida és per les diferències entre homes i dones i es complementen. [...] Quan tot s'iguala és la mort.(3)
A partir de la diversitat és quan podem innovar, canviar i millorar.”  (2)
Pensa algun fet on gràcies a la diferència es pugui avançar.


El fet de que volem ser normals o diferents depen de la personalitat. Hi ha qui té la necessitat de manifestar-se d'una forma diferent, i hi ha qui necessita semblar o integrar-se amb la majoria.” (2)
Pensa en una persona famosa que t'agradi o et generi admiració.
És una persona “diferent” o “normal”?
Què t'agrada d'ella? O quines característiques d'ella fan que l'admiris?


La diferencia està percebuda com una amenaça. L'estrany és algú que amenaça. L'estranger és algú que amenaça. Justament perquè l'estrany fa por, perquè el diferent és aquell qui qüestiona l'ordre del discurs. Es aquell que qüestiona el sistema, els nostres valors, les nostres normes, allò que per nosaltres es normal.” (1)

Una altre manera més subtil per destruir aquesta diferencia: Els processos de normalització. [...]  Per exemple: els texans trencats. [...] La diferencia és nega i és normalitza: tots som iguals, i així ningú critica el sistema.” (1)
Penseu en algun altre exemple de “procés de normalització”, ja sigui amb la moda o en algun altre camp.


Moltes vegades associem la normalitat amb la freqüència, però en el fons la normalitat depèn de la ideologia. Si tu tens una ideologia més tancada, hi han poques coses normals. Si tens una ideologia oberta, tot és més normal.” (4)
Fes un dibuix/gràfic d'una persona amb una visió més tancada, i al costat un altre dibuix amb una persona amb una visió més oberta.


El problema del prejudici és quan assumeixes que allò és veritat. I com que tu ja la saps, doncs no cal trencar-se el cap.” (4)
Què és un prejudici?
Feu una llista de frases que continguin prejudicis.
Els prejudicis són bons per la convivència? Per què?


Tots necessitem sentir-nos pertànyer a un grup, amb una identitat compartida.”  (2)
No és pot resoldre la diferència, només es pot acceptar. I acceptant-la, acceptar que el diferent continuarà sempre sent diferent.” (1)
Dibuixa una quadrícula. Apunta-hi els noms dels companys de l'aula, i les semblances i diferències que tenen amb tu.


Per això crec que tota societat pot fer dues coses davant aquest que és estrany  davant l'estranger  la primera és l'expulsió i la segona és la normalització. Però les dues són formes de negació de la diferencia. Aleshores el repte està en com acceptar el que és diferent sense deixar que sigui diferent.” (1)
Hi ha algun company del grup amb qui et sentis molt diferent?
Si és així, pensa en alguna manera de compartir les experiències d'aquest curs sense que ell/a hagi de canviar ni tu tampoc.


Ens va molt bé dir 'això és així perquè sempre ha estat així'. Doncs no, les coses mai no han estat així, les coses han esdevingut així.” (1)

Llegim aquesta història entre tots:

Un grup de científics van posar a 5 ximpanzés dins d’una sala. Al mig hi havia una escala per poder agafar uns plàtans que estaven penjats del sostre.

Cada vegada que un ximpanzé pujava a l’escala per agafar els plàtans, els científics llençaven aigua freda sobre els altres ximpanzés que estaven al terra. Després de repetir-ho un temps va provocar que cada vegada que un mono intentava pujar l’escala era violentament aturat pels altres.

Un cop après això van canviar a un dels primats de la sala per un de nou. Quan aquest va començar a pujar l’escala va ser colpejat pels altres per la qual cosa després d’alguns intents el mono nouvingut ho va entendre.

Posteriorment un altra ximpanzé va ser substituït, i la situació es va tornar a repetir, però amb la curiositat que el primer substitut també va participar en la repressió perquè no pugés l’escala.

Progressivament van anar canviant cada vegada un mono més, fins que es va aconseguir un relleu generacional complert, és a dir hi havia un grup de 5 ximpanzés que sense haver rebut mai el bany d’aigua freda no deixava que cap ximpanzé puges per l’escala.

Es va continuar substituint els monos i van observar que encara que ja n’havien passat molt per la sala, cada nova població havia heretat els hàbits i actuava igual que els monos inicials.

Activitat de discussió: quines coses fem “perquè sempre s'han fet així” però en realitat no sabem perquè les fem?


 
Autors de les frases:
(1) Joan Carles Mèlich. Filòsof.
(2) Rafael Bisquerra. Director del Màster en educació emocional de la UAB.
(3) Josep Maria Fericgla. Antropòleg.
(4) Saïd El Kadaoui. Psicòleg Clínic.

Per qualsevol dubte podeu contactar-me a través d'aquí.


Publicacions relacionades

0 comentaris