Viral

29.11.13

El film que pretén abastar tants gèneres que no n’acaba tocant cap.


Aquest és el primer llargmetratge del director argentí Lucas Figueroa, també director de Porque hay cosas que nunca se olvidan, que ostenta el Guiness al curtmetratge més premiat. La pel·lícula cerca la crítica al consumisme passant per diversos generes cinematogràfics com el drama, el terror i l’humor.


Aquest explica la història d’en Raül, un jove que és triat per protagonitzar un concurs on haurà de viure durant una setmana a l'edifici FNAC de la plaça de Callao (Madrid) amb l’objectiu d’aconseguir 100.000 fans per a la nova xarxa social de la botiga.
A partir d’aquí, ben aviat guanyar no serà la seva única meta: A més d'intentar conquerir a Lucía, una de les caixeres, també haurà de superar la seva por patològica als espais tancats, i enfrontar-se als inquietants successos que tenen lloc a l'interior de l'edifici durant les nits.

La pel·lícula comença amb un fantàstic pla continuat d’en Raül en bicicleta. Si el film acabés amb l’arribada a l’FNAC seria un nou curtmetratge prou digne. Però no, decideix continuar... I bé… tenim davant el que tenim…
És la història d’un jove (no tan jove) que decideix participar en un reality show per poder pagar la residencia del seu pare, qui pateix una malaltia neurodegenerativa. La mateixa raó humanitària i caritativa per la qual tots els participants de Gran Hermano van decidir vendre’s la dignitat.

Ja com a participant del concurs, el protagonista passa a ser anomenat “El Friki”. Un concepte que els guionistes posen aquí al mig sense tenir-ne uns mínims coneixements, i ni pretenen tenir-ne. Perquè com qui anomena “furgol” a qualsevol esport amb pilota, o avi a qualsevulla persona gran, aquí s’atreveixen a catalogar de friki a un geek beginner, fent un ús estereotipat del concepte per buscar la estigmatització del concursant.

I dins d’aquest argument, com s’hi introdueixen els altres gèneres cinematogràfics? Doncs ben fàcil: agafen el fantasma bibliotecari de Ghost Busters i el posen a l’FNAC. Que bo! Apareix una nena vestida de blanc. Novedós! Una nina inexpresiva de porcellana. Avantguardista! Un paio corrent per passadissos i escales a les fosques amb una llanterna. Original!
I el film acaba amb un ensurt hòrrid. No parlo de l’absurd desenllaç, sinó de deixar la cançoneta final a mans de Auryn.

Com a cirereta del pastís simplement destacar l’absurditat que resulta intentar fer una crítica a la societat de consum amb una constant publicitació de marques durant tota la pel·lícula. Que vindria a ser el mateix que parlar d’intel·ligència militar, o igualar la democràcia amb una monarquia parlamentària constitucional. És con-tra-dic-to-ri!!!


TÍTOL ORIGINAL: Viral
GÈNERE: Humor, Thriller, Terror, Drama
DIRECTOR: Lucas Figueroa
REPARTIMENT: Aurora Garrido, Juan Blanco, Miguel Ángel Muñoz, Pablo Rivero, Pedro Casablanc, Dafne Fernández, Enrique Villen, Maxim Huerta, Amparo Valle
GUIÓ: Lucas Figueroa, Javier Pascual
ORÍGEN: Espanya
DATA D’ESTRENA: 29 de novembre de 2013

 
Auryn, tema original de la pel·lícula Viral

Crítica publicada a Cultura Penedès


Publicacions relacionades

0 comentaris