El nou Robocop i la mania de fer remakes

24.2.14

Després de veure aquesta nova versió robòtica de la policia de Detroit, m'ha fet falta revisar de nou les pel·lícules originals per reafirmar que aquest Robocop modern és un nyap comercial.
Quina mania més absurda la de fer remakes simplement perquè podem fer millors efectes especials que 30 anys enrere. De fet, l'únic remake digne que conec és el Chaval de la Peca! Bé, i en King Kong...


L'original, la clàssica, era una crítica a la societat de consum, a la privatització dels serveis públics i al capitalisme desenfrenat. Recordem que el teló de fons era una vaga de la policia de Detroit. Una vaga degut a la privatització de la policia, que es manté en tota la trilogia original.

A més a més, a través dels telenotícies i  dels corresponents anuncis, la trilogia feia una crítica al consumisme i la banalització de la vida humana, com en una mena de variació del teatre de l'absurd.
I en la pel·lícula moderna què trobem? Doncs simplement la versió masculina d'Oprah Winfrey parlant-nos de la Robofòbia. És alguna mena d'aclucada d'ull al detectiu Spooner?

I si despullem el protagonista de tota aquesta argumentació i a més a més el posem al mig d'una trama de corrupció policial, perdem aquell agent únic que s'acabaria convertint en Robocop, i trobem un thriller policíac amb un heroi més de la Marvel que fa piruetes mentre dispara. I per cert, amb l'acceptació de la família.

Però si ens fixem només en el protagonista, trobem dues variacions bastant importants:

1. La identitat de l'Agent Murphy.

En la pel·lícula clàssica Robocop és un sol ésser, que en el seu moment debat sobre el seu orígen i la seva essència, una mostra més de la seva humanitat. Però és un: la persona i la màquina es fusionen a la perfecció.

En canvi, en la pel·lícula moderna ens mostren un protagonista amb una mena de trastorn dissociatiu de la personalitat: l'humà i la màquina lluiten per veure qui domina a qui. Més que un cíborg, aquest nou Robocop sembla ser Tony Stark atrapat dins de la seva armadura Mark II. És la versió robotitzada d'Smeagol i Gol·lum, o d'Spiderman i el simbiont alienígena que deriva cap a Venom.

I com saber qui domina a qui? Senzill: si té la cara descoberta és l'agent Murphy, i si porta el casc amb la llum vermella és un Robocop. Igualet als NS-5 controlats per VIKI. Altra vegada torna a aparèixer el detectiu Spooner en escena.

I com aconsegueixen els empresaris despietats per fer aflorar la màquina per damunt de la persona? Doncs drogant al sr. Alex J. Murphy. Anem a veure, l'únic cíborg de l'univers Robocop que es drogava era Cain!
Ara si, necessito una dosi de "Tro Negre" (Nuke)!


2. La Directriu 4.

El Robocop clàssic tenia 3 directrius a seguir, i una quarta que li havien implantat d'amagatotis:
1. Servir al bé comú
2. Protegir l'innocent
3. Preservar la llei
4. No oposar-se ni atacar directius de l'OCP.

La millor escena de la pel·lícula clàssica era quan el president d'OCP cridava "¡Estás despedido!" a Dick Jones, i així deixava d'estar protegit per la quarta directriu.
Com pot ser que 30 anys enrere Robocop pugui entendre i actuar sota una directriu concreta, i ara necessiti que els dolents portin una pulsereta vermella per no atacar-los?
Som policies o estem jugant a Paintball? Els protagonistes de Polseres Vermelles s'acabaran convertint en una organització criminal?


I si això no fos poc, ens trobem amb la primera pel·lícula que l'heroi no té un enemic definit. Ni Caín, ni Clarence Boddicker, ni...

La cirereta del pastís és que la primera mà que li amputen al Murphy original és precisament la que conserva el modern.

En resum: el que hagués pogut ser una revisió d'una gran obra de la ciència-ficció, acaba resultant una simple pel·lícula de batusses policials amb 4 efectes especials que podem trobar en qualsevol altre pel·lícula on hi apareixen robots.


Publicacions relacionades

1 comentaris

  1. Quina llàstima de remake...
    Per cert, quan maten al Murphy de l'original es genial.

    ResponElimina