Lomitos de Valladolid a Chichén Itzá

21.7.14

Avui ha tocat matinar (6'00h a.m.) per poder ser els primers en entrar a Chichén Itzá, a les 8'02h a.m.
I val la pena, perquè hem gaudit de l'encant de les runes en solitari (no havien arribat ni els paradistes); i quan sortiem, a quarts de 12, la gentada i la calor eren insuportables.

Per arribar-hi, des de Valladolid hi ha 30'-45' de carretera, i hi pots anar en autocar, transporte col•lectivo o taxi privat.
Nosaltres, fidels al nostre estil, hem escollit la opció col•lectiva: per $25 a l'anada hem anat força amples, i a la tornada, en una furgoneta de 12 places, hem estat acompanyats per 16 paisanos més i una tortuga histèrica.

Chichén Itzá (grafia espanyola del maia Chich'en Itza, literalment «vora el pou dels itzàs») és una de les ciutats més importants de la civilització maia, a la península de Yucatán i, des del 2007, considerada una de les set noves meravelles del món.

De Chich'en Itza i la cultura maia n'hauriem de recuperar dues tradicions:

1a, la del Joc de Pilota, on els guanyadors eren sacrificats. Si avui ho fèssim amb el futbol evitariem inútils idolatries, més rotació en les primeres posicions i repartició de la riquesa.
I ja que és la seva voluntat, podriem començar amb en Cristiano.

2a, la de fer columnes amb les calaveres dels enemics per infundar temor i recordar batalles.
Si a cada plaça de la vila n'hi hagués una quantes d'aquestes amb els polítics que han mentit, robat, fet ús d'influències, privatitzat, etc; de ben segur que la ciutadania viuriem millor.

Un cop a Chich'en Itza:
- Gaudiu de la sonoritat de la piramide de Kukulkan tot aplaudint o xiulant a la plaça del davant i escoltant com ressona.
- Correu pel camp del Joc de Pilota.
- Perdeu-vos-hi.
- Negocieu el preu per algun producte de qualsevol venedor ambulant. Aquí no són tan pesats com a Teotihuacan.
- Feu una cervesa a l'ombra d'algun arbre contemplant qualsevol espai del recinte. Ah, la cervesa porteu-la de fora, que a dins no en venen.
- ...

De tornada, i per rebaixar la calorada, una bona opció és parar als cenotes Xkekén i Samulá. I de passada agafar gana per dinar.

De tornada a Valladolid, parada oficial a Doña Hermelinda per emportar-nos un carregament de Lomitos de Pibihuas.

I a la tarda-vespre, un cop la valor ja va de cap a caiguda i deixa de ploure, passejada pel centre historic i sopar a la única cantina amb terrassa a la plaça central: el restaurant cantina Maruja.
Sopem uns totopos amb guacamole i uns tacos de cochinita pibil, lomitos de valladolid i fajitas de pollo.

I per acomiadar Valladolid, una estona de ball a la plaça, com sembla ser que tenen cada diumenge a la nit.

Publicacions relacionades

1 comentaris

  1. Que ben cuidada que tenen la gespa de les piràmides! No com els egipcis que les tenen totes plenes de pols i sorra...

    ResponElimina