Orange is the New Black

29.8.14

Tot i ser la sèrie revelació del 2013, jo no l'he descobert fins aquest estiu del 2014, en que m'he menjat les dues primeres temporades i ja espero amb candeletes la tercera. 
Piper Chapman (Taylor Schiling), a partir d'ara coneguda com a "Chapman" ja que sembla ser que a les presons els interns s'anomenen pel primer cognom, és una dona de classe alta de Connecticut que ha de complir amb uns mesos de condemna per haver traficat amb drogues 10 anys enrere.


La sèrie està basada amb el best-seller autobiogràfic "Orange Is The New Black: My Year In A Women's Prison'" de Piper Kerman, qui també treballa en l'equip de guió. En la finíssima línia entre el drama i la comèdia, aquesta tracta el funcionament del sistema penitenciari, la sexualitat de les persones recloses, la corrupció política i policial, els abusos de poder i la violència institucional, el lesbianisme i la transexualitat, etc.
I el motiu principal per fer-ne aquest post no és altre que intentar-ne reivindicar els Emmy's no guanyats enguany.

L'argument, tot i anar lligat inicialment a la Chapman i la seva ex-nòvia Alex Vause (Laura Prepon), qui la delata 10 anys després i és qui provoca el seu ingrés a presó, no l'agafa com a punt de mira sinó que la fa servir com a eix transversal per anar coneixent totes les persones del centre penitenciari per dones de  Litchfield, NewYork.
D'aquesta manera, a cada episodi, tot seguint el quotidià de la vida a a presó, un personatge concret és qui agafa més importància i se'ns explica el perquè de la seva estada a la presó amb uns flashbacks molt ben aconseguits.

En certa manera els guionistes aconsegueixen fer-te posar a la pell de les internes i absolutitzar situacions que fora del context de la presó serien bastant relatives i insignificants. I veus com les protagonistes no són bones ni dolentes, sinó supervivents, amb més o menys encert, de les situacions que viuen i de les capacitats i eines de que disposen per afrontar-les.
Bé, aquesta teoria es trenca amb l'arribada de Vee a l'inici de la segona temporada, un personatge personalment massa descaradament dolent i que trenca amb la línia marcada, però que sortosament no ha destacat en excés per damunt de la resta i ha servit per donar un nou eix al dia a dia del centre penitenciari.


Fent la valoració, de la Chapman d'ara amb la ingènua que va entrar a presó, la sèrie té algunes reminiscències de Breaking Bad amb l'evolució d'aquest personatge. I cada moment presentat pels guionistes té un punt de crítica i de reflexió, emmascarada amb un molt ben trobat humor negre, que la converteixen amb una bona sèrie apta per a tots els gustos i sexualitats.
I no, que sigui una sèrie protagonitzada per dones no vol dir que hagi de ser una sèrie exclusivament per dones. Ans el contrari.


Nota: ja que la sèrie tracta obertament tot allò que no és la heterosexualitat estandarditzada, val la pena aprofitar per conèixer a algunes actrius, com Lia Delaria o la Laverne Cox.

Publicacions relacionades

1 comentaris

  1. Veig que em fas cas quan recomano una sèrie :P

    Jo de moment només he vist la primera temporada. I està bé, el 7/10 ho demostra, però encara no estic per veure la segona temporada. Tinc pendents veure altres sèries per davant, tot i que trobo a faltar la morbosa Alex xD

    ResponElimina