La batalla dels cinc exèrcits

18.12.14

(Aquesta entrada conté spoilers)


Dos anys cinematogràfics, des de l'estrena de Un viatge inesperat, a l'espera de l'assassinat d'Smaug el Magnífic, i amb un plisplàs la Ciutat del llac es transforma en un braser, i el Bard mata el drac veient-li que li falta una escama a 200m de distància i sense desgraciar-li la cara a son fill amb l'arc improvisat dalt del campanar.


A partir d'aquí, combat. Per sort no s'arriba a fer tant pesat com la lluita d'en Goku contra les forces d'en Freezer a Namek, però s'hi acosta.

Comencem amb en Gandalf empresonat, una altre vegada. Realment l'herba de la Comarca si que li deu haver emboirat la ment, perquè cada vegada que posa el nas en segons quin lloc, acaba retingut involuntàriament.
I qui l'allibera? Doncs la versió Istari-Quendi dels Power Rangers. Moviments elegants, sincronitzats i amb molta llum; rematat per la Galàdriel transformada en la mateixa dama que supera la temptació de l'Anell Únic davant de Frodo, i l'àvi de Pep Parés canviant els huskys per conills mutants.

I acabem a l'esplanada de davant d'Erèbor, perquè a partir d'aquest moment tota la pel·lícula es desenvolupa entre la Porta del Riu (l'entrada principal al Regne de Sota la Muntanya Solitària) i el Turo del Corb, on resulta que hi ha el Perito Moreno de les Muntanyes Grises.

Mentre que l'acció del tresor d'Erèbor damunt de Thorin és més perjudicial que l'Anell damunt del Gollum, arriben a la muntanya solitària uns exèrcit de soldats imperials daurats encapçalats per un parent d'en Rudolf, i una colla d'homes bruts i mal armats, els supervivents de la Ciutat del Llac: tots volen la seva part del botí covat durant anys per Smaug.
En Bilbo, en batí, roba la Pedra d'Erèbor i la lliura a Bard, i la versió nan dels Caballeros del Zodíaco desesperen davant l'actitud de Thorin II.

Davant el resultat pèssim de les negociacions amb el Rei Sota la Muntanya, arriba l'exèrcit espartà dels Turons de Ferro capitanejats per la ja típica escena del nan damunt d'una truja (és un anunci de la 5a temporada de Game of Thrones?).


I quan ja existeix més tensió que a la Crisi dels Míssils de Cuba, les forces de la sombra decideixen entrar en escena en comptes d'esperar-se a que els 3 exèrcits s'esbatussin entre ells i acabar amb els supervivents.
Els cucs d'Arrakis (Dune) donen pas a les funcions més absurdes dels trolls en un combat. És aquí quan es reafirma que aquesta trilogia ni és seriosa ni són uns films infantils. Ha de ser l'acció dels psicotròpics el que transforma als pobres trolls en olifants o en juggernauts kamikazes.

L'acció conjunta d'elfs i nans queda molt digne amb el primer xoc del combat, però a partir d'aquí hi han absurditats durant tota la pel·lícula:

- En Jackson deu confondre en Dain II "peu de ferro" amb el seu fill Thorin III "elm de pedra", perquè es dedicada a estabornir orcs amb armadura a cop de cap.
Encara no entenc per què a l'inci apareix amb elm si realment no li cal.

- En Bard fa una imitació d'en Legolas baixant amb escut a l'Abisme de Helm però amb un carro.

- El propi Legolas es supera respecte la trilogia anterior corrent per la torre de guàrdia desfent-se al buit, en uns escena més pròpia d'una pel·lícula de ciència-ficció (Origen o Matrix) que de fantasia.

- El grup de nans surten d'Erèbor en estampida en tot un procés que recorda al de Théoden a la Gorja d'en Helm.

- L'Anell Únic no només provoca invisibilitat, sinó també supervelocitat, ja que en Bilbo arriba més ràpid al Turo del Corb que els nans damunt d'unes cabres monteses.

- En Beorn apareix (durant 5 segons?) per imitar a l'Incrïble Hulk saltant de l'avió. Si us plau, aquest personatge es mereix un xic més de protagonisme!

- I els elfs posen la cirereta al pastís filosofant sobre l'amor. Degut al monòleg de la Tauriel  i la reflexió de Thrànduil sobre la mare de Legolas, la pel·lícula perilla de catalogar-se com a drama.
La pregunta és clara i concisa: això calia?

Bé, fins que tot plegat acaba... doncs com acaba al llibre, si fa no fa, perquè jo ja m'he perdut.

En tot cas,

alguns apèndixs més:

1. Trasgos mercenarios... trasgos mercenarios... És una carta de Màgic, vermella 2/2, de 3 mannàs d'invocació?

2. Els tocs d'humor que afegeix l'Alfrid en algun moment provoquen vergonya aliena.

3. És curiós que sigui en Balin el conseller i consiliari del grup. Va ser precisament ell qui, uns anys abans, va voler anar cap a Erèbor a "lo loco" amb el pare de Thorin. I serà ell qui anirà a desnonar al Balrog de Mòria.

4. Dori? Nori? Ori? Han aparegut en alguna escena més que per fer una reverència al final del film per acomiadar en Bilbo?

5. Els orcs, seguint els llibres de Tolkien, tenen por de l'aigua. Però resulta que l'Azog deu ser parent de l'Abe Sapien de Hellboy, perquè ressorgeix de l'aigua a l'estil "Liberad a Willy" en una escena gens previsible. És així com hem de veure acabar el rei Thorin?

6. En Legolas coneix a Gloin i, quan uns anys més tard viatja amb al seu fill Guimli, no treuen el tema de "La Batalla dels Cinc Exèrcits"?

i 7. Els intents que fa en Peter Jackson per unir "EL Hobbit" amb "El Senyor dels Anells" són balders, superficials i agafats amb pinces!
- En Legolas abandona al seu poble per conèixer a qui ja ens anuncien que serà "algú molt important": Aragorn.
- En Saruman despista barruerament als elfs per posar-se del costat del Senyor Fosc de Mòria.


En resum: la pel·lícula és entretinguda. Si. I s'ha d'anar a veure al cinema. També.
Però jo em quedo amb Willow, ja que té més argument i sentit. La obra de Jackson amb El Hobbit no em sembla una adaptació del llibre, sinó al revés: el llibre ha sigut una excusa per fer una pel·lícula de fantasia i seguir explotant el filó de la Terra Mitja.

Publicacions relacionades

1 comentaris